La parella ha decidit compartir un projecte de vida en comú, però com és porta la gestió dels béns comuns? Aquest és un dels conflictes que es presenten en la relació de parella.
A vegades, el que té el salari més alt, o aporta béns més valuosos, pot creure que té més dret a decidir sobre l'ús dels diners compartits.
Un altre conflicte es produeix pel diferent concepte que té cadascun sobre el valor dels diners, quan les expectatives econòmiques no estan al mateix nivell. Un pot preferir haver de treballar molt per tenir més diners, mentre que l'altre pot voler una vida més tranquil·la, encara que sigui a costa de viure d'una forma més austera.
Amagar les factures perquè l'altre no les vegi, fer compres importants sense el consentiment de l'altre, guardar els diners en un lloc a part i tenir comptes separats, son situacions que fomenten l'egoisme i l'individualisme, en contra de la generositat i la intimitat.
Tampoc és bo inhibir-se de tots els temes de diners, perquè "la meva parella ja ho sap fer", això és passar-li la responsabilitat a l'altre i no ajuda a que la relació creixi.
Com en tantes coses, perquè els diners no siguin una font de problemes, sinó un motiu més d'unió, el que cal fer és dialogar, exposant clarament les opinions, els pensaments i els sentiments, tenint en compte, que la nostra relació val més que tots els diners del mon. Ho fem prou?
Efectivament el diàleg i la confiança mútua són el més important. Molt ben exposat.
ResponElimina