"Jo soc així...no puc canviar"

I diem que és per l'herència familiar, per l'educació rebuda, per l'ambient on hem viscut...La realitat és que podem canviar, però ens aferrem al passat, perquè tenim por a un futur diferent, que ens costa imaginar.

De la mateixa manera que aprenem a nedar nedant, la nostra capacitat de canviar es desenvolupa canviant i es perd si no ho fem. Aconseguir canviar en coses petites, ens anima a canviar en coses més grans; i canviar sovint, ens ajuda a seguir canviant.

Tots necessitem fer algun canvi per millorar. També junts com a parella, si volem progressar en el nostre camí cap a la felicitat, hem de deixar enrere actituds que ens desvien del camí.


Us suggereixo aquestes preguntes per reflexionar:

• Quina actitud puc canviar, per millorar la relació amb la meva parella?

• Quina actitud podem canviar com a parella per millorar la nostra relació amb els altres?

Penseu això en relació amb la feina de cadascú, amb el temps lliure, amb els fills, amb el sexe, amb els diners, amb la família...

La parella, equip de dos

Tots hem sentit frases com aquestes: "Els homes no serveixen per fer les coses de la casa", "Els fills són de les mares", "Jo treballo per guanyar diners, ella que s'ocupi de la casa", etc.

És veritat que això ho heu sentit dir a persones de edat mitjana, però entre els més joves, també es pot sentir que "han pactat" que un s'ocupa de la neteja de la casa, d'ajudar els fills a fer els deures i portar-los a les activitats extraescolars, mentre que l'altre ha de fer la compra i cuinar.

Distribuir-se les tasques no està malament, si aquesta assumpció del que ha d'aportar cadascú no converteix la unió de la parella en un contracte, que s'allunya de l'aliança d'amor gratuït, que seria el més desitjable.

Cal que l'estar pendent de si l'altre ha fet o no el que li toca fer, no ens faci oblidar la tasca més important que tenim tots dos, que és estimar-nos - buscar el bé de l'altre -  i dialogar per mantenir viva la flama de l'amor, posar-nos d'acord sobre els valors que volem viure i ajudar-nos en el nostre creixement individual i com a parella.

No és més important això, que discutir sobre qui s'ocupa de la rentadora?   

Pigmalió

Ovidi ens conta en les Metamorfosis la història de Pigmalió, rei de Xipre, amant de les arts, que va esculpir una bella estàtua d'una dona de la qual va quedar fascinat. L'obra que havia fet li va desvetllar tal tipus de sentiments, que se'n va enamorar. Mogut pel seu amor, pregà els déus dia i nit perquè la convertissin en un ésser vivent. A la fi, les divinitats atengueren les seves pregàries i feren realitat el desig d'aquell enamorat. Llavors Pigmalió i Galatea -nom que posà a la dona- visqueren el seu idil·li fins a la fi dels seus dies.

Aquest mite ha sigut interpretat pels filòsofs, psicòlegs i pedagogs com a expressió simbòlica que les nostres expectatives tenen un efecte decisiu sobre l'evolució de les persones amb qui ens relacionem, especialment en la nostra parella.

Amb els anys de convivència, cadascú modela i és modelat per la seva parella, sent cada un diferent de l'altre, amb la seva personalitat i els seus objectius.    

Per reflexionar:

• És més important per a mi el que tu et sentis satisfet amb tu mateix, o que jo em senti satisfet de tu?

• És més important per a mi que tu aconsegueixis els objectius que t'has proposat, o els que jo desitjo per a tu?