Ets el més important per a mi?

Estic pendent de tu, o m'estic allunyant de tu? Estic il·lusionat per la relació amb tu, o he caigut en desil·lusió?

És tan fàcil desil·lusionar-se! La desil·lusió arriba suaument, com la foscor al capvespre, sense avisar, però quan s'instal·la entre nosaltres, no ens hi veiem.

El món ens dona solucions fàcils per evitar sofrir amb la desil·lusió: distracció, diversió, no preocupar-nos, buscar en els fills, els amics, la feina... la nostra felicitat.

Tot això ens porta a viure amb indiferència, amb independència, a voler tenir sempre raó, a actituds de superioritat o de inferioritat i a autoprotegir-nos, ficant-nos dintre de la nostra closca com els cargols. 

Les solucions fàcils que ens proposa el món, poden fer que la relació es torni difícil.

Per prendre consciència de la situació, us proposo dues preguntes:

• Crec que la nostra relació és el més important de la meva vida? 
• És la raó més important que tinc per viure?

Si les respostes són positives, felicitats, però cal seguir treballant per a millorar. Sempre és possible.

Si les respostes no són francament positives, us proposo que llegiu amb atenció les entrades anteriors d'aquest blog, probablement podeu trobar-hi alguna idea que us ajudarà. 

No molestar

No em molestis, no passis, aquest és el terreny dels meus sentiments íntims, és la meva seguretat, no vulguis entrar-hi, perquè tinc por que si coneixes com soc realment, de que si em mostro amb transparència, deixis d'estimar-me.

No, no és que fins ara t'hagi volgut enganyar, senzillament, és que amb les presses de cada dia, no m'he aturat a obrir-me la cremallera i mirar el meu interior...i veritablement quasi no sé que hi ha...i per això no he pogut explicar-t'ho.

Ja sé, el que passa és que, moltes vegades, no confio prou en el teu amor, no confio prou en que és incondicional, perquè és meravellós quan em deixo anar, i et confio algun sentiment molt íntim, i el teu interior i el meu són una possessió comú, un compte corrent del que tots dos tenim signatura i podem posar i treure lliurement. 

Vull sentir-me lliure, junt amb tu, en un lloc sense cap prohibició, per poder entrar, amb la seguretat de la teva companyia, en llocs del meu interior on no he entrat mai, ni podria entrar-hi mai sol.

Necessito la teva mà sobre la meva i la seguretat del teu amor compromès i incondicional, per tractar de ser sincer amb mi mateix i obrir-me a tu sense cap por.


Des d'ara vull fer el necessari perquè la nostra relació sigui semblant a la que teníem quan vàrem enamorar-nos i començaré per triar el tema en què em costa més obrir-me a tu (la teva feina o la meva, els fills, el sexe, el temps lliure, els nostres pares, la família, els amics...) i tractaré de donar-te a conèixer els meus sentiments més íntims sobre aquest tema.


Quin tema escullo per començar?