La decissió d'estimar

Dèiem que els sentiments d'amor no són permanents. Això ho heu experimentat tots els que viviu en parella, perquè a vegades l'actuació de l'altre no satisfà les nostres expectatives o ens sentim ferits per alguna cosa que ens ha dit o perquè alguna d'aquelles coses que van enamorar-nos, viscudes dia rera dia i any rera any, ens fastiguegen. 

Sentim ràbia, incomoditat, tristesa... Estem en desil·lusió.

No és fàcil sortir de la desil·lusió. Uns volen sortir-ne de forma agressiva: el mataria! me'l menjaria viu! L'escanyaria! Altres es deprimeixen, es tanquen en ells mateixos, busquen la complicitat d'altres i creuen que tots els homes (o les dones) son iguals, no hi ha res a fer... 

                                                                              

Estem en el laberint de la desil·lusió i no trobem la sortida, voldríem fer pagar a l'altre tot el mal que ens fa, ens creiem molt desgraciats, incompresos, no pensem més que en el nostre dolor...i això pot durar hores, dies, setmanes...fins que arriba un moment en que deixem de pensar en nosaltres i comencem a pensar en l'altre, en el que va enamorar-nos, en el que ha sigut la nostra vida junts, en la família que hem construït. Quasi hem oblidat el perquè estàvem desil·lusionats i desitgem de tot cor dir-li que l'estimem. La desil·lusió dona pas a la joia, perquè hem trobat el camí: la decisió d'estimar.

"no en sabíem més, teníem quinze anys..."

Però bastants anys més tard, en sabem més? Davant d'alguna actitud de la nostra parella, no hem tingut sentiments d'impotència i la sensació de no saber com calia reaccionar? No hem vist en parelles amigues, que després de molts anys de convivència, tenen maneres de tractar-se que ens han semblat poc adequades entre persones que s'estimen?

Per exercir qualsevol professió, a més de la formació prèvia, l'entorn canviant, ens exigeix el reciclatge per posar-nos al dia. Per aconseguir que la nostra relació de parella conservi el color, el relleu i la vitalitat que tenia quan vàrem enamorar-nos, cal saber-ne més que quan teníem quinze anys, per això cal que ens reciclem.

Hem de ser conscients, que en tota relació de parella es van alternant tres etapes: enamorament, desil·lusió i joia. L'enamorament no és permanent i és fàcil que amb el pas dels anys, els esdeveniments que van sorgint, l'atur, les dificultats econòmiques, les diferències d'opinió sobre com tractar als fills, la família pròpia i la de l'altre, etc., provoquin la desil·lusió. Si una relació de parella està basada només en els sentiments d'amor, quan aquests sentiments desapareixen, és molt difícil superar la desil·lusió i sembla que no hi hagi més solució que viure en monotonia o separar-se.

Hi ha una alternativa per a superar la desil·lusió, passar de l'amor basat en el sentiment, a  estimar, que no és un sentiment, sinó una decisió, que pot portar-nos a aconseguir la  joia.