Em perdones?

Vaig parlar-te bruscament, vaig dir-te alguna cosa que va ferir-te... 

Ens costa reconèixer sincerament que hem ferit l'altre, l'orgull no ens deixa aprofundir  en el nostre interior i veure que hem fallat.

Va passant l'estona, les hores i potser els dies...no sabem com arreglar la situació. Ens dol veure patir a la nostra parella i comencem a veure'ns culpables, però ens és difícil perdonar-nos nosaltres mateixos.

Em perdones? Quan aconseguim poder dir això, no estem assumint la culpa ni jutjant qui tenia raó i qui no, només volem acostar-nos a l'altre per trencar el mur que ens separa.

Et perdono. Donem el perdó sense buscar culpables, comprometent-nos a estimar més enllà dels nostres sentiments negatius i del nostre sofriment.

Demanar el perdó i perdonar no vol dir comprar la pau, sinó recuperar la capacitat de diàleg, que ens ha de permetre compartir-nos amb confiança els sentiments que hem experimentat durant tot el procés i recuperar la nostra il·lusió per estimar-nos d'una forma renovada, més sòlida, ressaltant que és l'amor per l'altre i la força de la relació mútua la que ens porta a demanar perdó i perdonar.

Sempre és possible tornar a començar.   

Sentiments, pensaments i comportament

Volem insistir en que els sentiments no són ni bons ni dolents, son reaccions que tenim, fruit de la nostra història, la nostra educació i les nostres expectatives, en front de les situacions que vivim.

Si tenim un sentiment negatiu, hem de pensar amb calma per poder actuar, perquè sovint, el primer que ens passa pel cap ("me'l menjaria viu", "el mataria", etc.),  no reflexa el que nosaltres pensem realment i no ens serveix per actuar, encara que no ens n' hem de culpar. 

Davant d'un sentiment de ràbia, per exemple, hem de pensar, reflexionar i aplicar el valor que calgui (acceptació, comprensió, paciència, diàleg, etc.) per comportar-nos de forma convenient. No podem fer el curtcircuit i passar directament del sentiment  a actuar violentament d'acord amb aquest sentiment, escridassant o insultant l'altre. Això seria fer una mala gestió del  sentiment.

De la gestió dels sentiments, que és molt important per la relació amb la parella i amb tothom, en parlarem més endavant. 

Els diners

La parella ha decidit compartir un projecte de vida en comú, però com és porta la gestió dels béns comuns? Aquest és un dels conflictes que es presenten en la relació de parella.

A vegades, el que té el salari més alt, o aporta béns més valuosos, pot creure que té més dret a decidir sobre l'ús dels diners compartits.

Un altre conflicte es produeix pel diferent concepte que té cadascun sobre el valor dels diners, quan les expectatives econòmiques no estan al mateix nivell. Un pot preferir haver de treballar molt per tenir més diners, mentre que l'altre pot voler una vida més tranquil·la, encara que sigui a costa de viure d'una forma més austera.

Amagar les factures perquè l'altre no les vegi, fer compres importants sense el consentiment de l'altre, guardar els diners en un lloc a part i tenir comptes separats, son situacions que fomenten l'egoisme i l'individualisme, en contra de la generositat i la intimitat.

Tampoc és bo inhibir-se de tots els temes de diners, perquè "la meva parella ja ho sap fer", això és passar-li la responsabilitat a l'altre i no ajuda a que la relació creixi.

Com en tantes coses, perquè els diners no siguin una font de problemes, sinó un motiu més d'unió, el que cal fer és dialogar, exposant clarament les opinions, els pensaments i els sentiments, tenint en compte, que la nostra relació val més que tots els diners del mon. Ho fem prou?

Viure l'avui

Al començar l'any,  està bé fer revisió del que hem viscut l'any passat. Cal preguntar-nos si hem avançat o hem retrocedit en la construcció de les nostres relacions, especialment en la nostra relació de parella.

Però aquesta mirada enrere, cal que la fem servir de trampolí, no de sofà, perquè ha arribat l'any nou i ara hem d'afanyar-nos a viure millor l'avui. Dic millor, perquè probablement, bé, ja anem vivint, però, podem renunciar a millorar?

Imagineu que un banc ens obrís un compte gratuït amb 86.400 €. condicionat a que els hem de gastar tots en un dia. Què faríem? Probablement tractaríem de gastar-los amb coses útils, ajudar a la família, comprar una casa, muntar un negoci...però en el compte de la nostra vida, no són euros, sinó segons,  86.400 segons, ni un més ni un menys, els que cada dia ens posen i tenim per gastar.

Tots els segons els viurem una sola vegada, no són recuperables, no hi ha "moviola", cal que els gastem bé per aconseguir salut, benestar, fortalesa, saviesa i felicitat.

Aconseguir una millor relació de parella, que ens portarà a ser més feliços, és un camí de lluita, però igual que quan volem arribar al cim d'una muntanya, hem de gaudir del camí i això ja ens donarà felicitat.

Us desitjo que en aquest any nou, tingueu moltíssims segons de felicitat.