Nosaltres podem canviar el món

Encara que sembli mentida!! Probablement tu i jo no podrem fer res pràctic per a la gent de Somàlia, ni pels indígenes de l'Amazònia, ni perquè hi hagi una entesa entre jueus i palestins, però el món que ens envolta: la nostra família, els nostres amics, els companys de feina, els veïns, podem ajudar a que canviïn.

Quantes vegades sentim, que en el món actual hi ha una pèrdua de valors. I nosaltres hi estem d'acord, però què fem perquè la situació millori? No creieu que el convenient seria que fóssim transmissors de valors?

Obstacle: no podem transmetre valors, si no els vivim, perquè llavors no són més que ideals que es queden en paraules buides. Els nostres fills, per exemple, probablement no fan  gaire cas del que els diem, però en canvi imiten la nostra forma de viure.

Hem de ser conscients que la parella és el nucli de la família, on es desenvolupen els fills, que veuen els valors que vivim  La forma de relacionar-nos en parella, pot ser un exemple per a ells i per a tots els que ens envolten. Si ens creiem això, què farem des d'ara perquè el nostre món comenci a canviar?

 

Cinc errors a la relació

Els primers temps tot era meravellós, però amb el pas dels anys, tenir fills, o no tenir-los, la feina, la família...entrem en una etapa de monotonia i no ens sentim feliços. Ens havíem equivocat a l'escollir la nostra parella? No, el problema està en les nostres expectatives.

Primer error: la meva parella ha canviat, no és com abans i no s'esforça per complaure'm com al principi.  La meva parella ha canviat i jo també, perquè amb el pas dels anys tots evolucionem, però la meva parella no ha d'estar sempre fent mèrits perquè jo l'estimi; el meu compromís d'amor  és estimar-la/o, tal com és.

Segon error: Ell o ella no em fa feliç. Jo sóc l'únic responsable de la meva felicitat. Jo decideixo si vull ser feliç o no, depèn de la meva forma de ser i de com jo visc les situacions del dia a dia. La responsabilitat de la meva felicitat no és de la meva parella.

Tercer error: Em sento irritat/da, rabiós/a, trist/a, quan la meva parella em diu o fa o... La meva parella no és responsable dels meus sentiments, que depenen de la meva forma de ser i del que per la meva formació, història, situació, etc., jo espero que hauria de dir o fer la meva parella. 

Quart error: Som tan diferents!! Què vull, algú que em complementi o un clònic de mi mateix? Que la meva parella sigui diferent de mi, és una oportunitat per acceptar-la i estimar-la en les seves diferències. Junts podem crear sinèrgies en la nostra parella.  

Cinquè error: Amb ell/ella no puc ser feliç. Sí que puc, però he d'estimar sense límits i seré feliç sense límits. Necessito arribar a comprendre que la felicitat autèntica no està en posseir, ni en el poder, ni en el sexe, sinó en buscar el bé de la persona que estimo.

En quin error tinc més tendència a caure?