El lideratge

Tots hem vist alguna parella que ens ha impressionat per la manera de relacionar-se, alguna parella que hem envejat, una parella líder de relació, que porta la bona notícia de la seva estimació al món d'avui.

Segur que si ho penseu un moment, podeu posar noms a alguna parella que us ha captivat i amb la que us heu emmirallat. 

Per què? Probablement la forma de mirar-se, de parlar-se, el to de la seva veu, els seus gestos, mostren la seva felicitat i transmeten pau. Són líders de relació.

Necessitem parelles líders i n'hi ha més de les que sembla, encara que fan menys soroll que moltes parelles d'un sol ús, de les que duren mentre dura un enamorament incapaç de superar l'egoisme.

Tots nosaltres podem ser seguidors de líders i a la vegada agafar sense por la torxa del lideratge. No cal ser perfectes, a la perfecció no hi arribarem mai, però els nostres fills, la família, els amics, els companys de feina...no volen veure'ns perfectes, volen veure el nostre esforç per a millorar, per fer que la nostra relació sigui el més tendra, íntima i sincera possible; això els motivarà a ells per imitar-nos.

Portem al món la nostra bona notícia!!

La crisi

Viatges de treball, cadascú molt dedicat a la seva feina, ja feia temps que faltava el diàleg i que la relació no era gaire satisfactòria...

Dels fills ja en tenen cura els avis, no els falta res...Bé els falta el més important, veure uns pares que s'estimen.

I arriba, el que avui dia és molt fàcil que arribi, algú que ell o ella coneix, de qui s'enamora i en qui troba tot allò que no rebia últimament de la seva parella.

Desconcert, dubte, perquè creu que estima a la seva parella, però no imagina tota la vida al seu costat, esperant la classe d'amor que no li dona. Creu que ha de reflexionar i li sembla que uns dies separats poden ser una ajuda per veure-hi clar. 

Però la reflexió no és gens fàcil, quan hi ha un enamorament que enterboleix l'enteniment i la il·lusió no deixa trepitjar de peus a terra. Tots els perjudicis que esdevindran, per a tots dos i pels fills,  es veuen poc importants, filtrats per la lent rosada d'un amor embogit.

Quan la crisi arriba, només hi ha una solució, passar per sobre de l'egoisme, prendre consciència de com s'ha estimat, i com encara s'estima a  aquesta persona a la que s'està fent sofrir, recordant el que han viscut junts: dies entranyables d'amor i felicitat, del que pot ser la vida dels fills sense uns pares units i prendre la decisió d'estimar.

Després, la generositat i el perdó de l'altre, molt diàleg i fer projectes junts, pensant que mai és tard per tornar a començar.    

El sí, de cada dia

La vida atrafegada que portem, fa difícil tenir moments d'intimitat com els que teniem al principi de la nostra relació, "però ens estimem, i tots dos ho sabem".

Anem donant per suposades moltes coses, sense dir-les: que m'agrada aquest vestit que portes avui, que m'agrada caminar al costat teu, que em fa molta il·lusió preparar junts aquest viatge, que em sento orgullós/a de com em tractes quan ens reunim amb amics, que em segueixes agradant, però cada dia t'estimo més... 

Et recordo sovint, però no et faig una trucada, ni t'envio un SMS o un Whats App...

Els detalls, portar-te unes flors, uns bombons, una petita cosa que costa molt poc, però val molt...

Recordar i celebrar dates importants per a nosaltres, quan ens vàrem conèixer, quan vaig dir-te que m'agradaves, quan vàrem decidir que volíem ser l'un per a l'altre...

Abraçar-te, fer-te petons apassionats, encara que estiguem a la cuina...


Sense aquestes coses, sense que cada dia tinguem el si de l'altre, la nostra relació es pot tornar insípida com el millor guisat sense l'espurna de sal i pebre, perquè encara que sabem que ens estimem, necessitem la confirmació de l'altre. 


Ens proposem que no hi falti els propers dies?

Però...per què he de canviar?

Per què? Si a mi ja em va bé com estic, em relaciono agradablement amb tot-hom, la meva parella m'estima, no ens discutim mai...

No deu ser que t'has creat una imatge per anar per la vida, amb la que "quedes bé", t'hi has instal·lat i no vols complicacions? Quan et relaciones amb la teva parella i amb els altres, ets tu mateix/a, expresses les teves opinions, et comportes de forma assertiva i defenses els valors en els que creus?

Amb la teva parella, no discuteixes, però estàs sempre d'acord, o passes, o compres la pau? Li comparteixes aquells sentiments negatius que a tu mateix et costa acceptar-te?

No discutir amb la parella no és sinònim de bona relació. Cal confrontar les idees, les opinions i arribar a conclusions per decidir conjuntament  les coses que cal fer. Naturalment que la discussió entre dues persones que s'estimen, s'ha de fer tenint en compte que és més important la bona relació que l'objecte sobre el que es discuteix.

Suggeriments de coses en que potser canviar t'ajudaria a ser més feliç:

• Prescindir de la imatge amb la que et sembla que "quedes bé" i mostrar el teu jo real, aquest que per vergonya amagues, que potser és més tendre, més vulnerable i més proper.
• Deixar de comprar la pau, no diguis que si quan creus que cal dir que no.
• Compartir els teus sentiments més profunds a la teva parella, els que més et costa compartir, perquè tu mateix no t'els acceptes. Mostra-li com et sents realment tu per dintre, amb transparència.
• Confrontar-te i posar-te d'acord amb la teva parella per prendre decisions conjuntament.

Ho proves?