La crisi

Viatges de treball, cadascú molt dedicat a la seva feina, ja feia temps que faltava el diàleg i que la relació no era gaire satisfactòria...

Dels fills ja en tenen cura els avis, no els falta res...Bé els falta el més important, veure uns pares que s'estimen.

I arriba, el que avui dia és molt fàcil que arribi, algú que ell o ella coneix, de qui s'enamora i en qui troba tot allò que no rebia últimament de la seva parella.

Desconcert, dubte, perquè creu que estima a la seva parella, però no imagina tota la vida al seu costat, esperant la classe d'amor que no li dona. Creu que ha de reflexionar i li sembla que uns dies separats poden ser una ajuda per veure-hi clar. 

Però la reflexió no és gens fàcil, quan hi ha un enamorament que enterboleix l'enteniment i la il·lusió no deixa trepitjar de peus a terra. Tots els perjudicis que esdevindran, per a tots dos i pels fills,  es veuen poc importants, filtrats per la lent rosada d'un amor embogit.

Quan la crisi arriba, només hi ha una solució, passar per sobre de l'egoisme, prendre consciència de com s'ha estimat, i com encara s'estima a  aquesta persona a la que s'està fent sofrir, recordant el que han viscut junts: dies entranyables d'amor i felicitat, del que pot ser la vida dels fills sense uns pares units i prendre la decisió d'estimar.

Després, la generositat i el perdó de l'altre, molt diàleg i fer projectes junts, pensant que mai és tard per tornar a començar.