La vida atrafegada que portem, fa difícil tenir moments d'intimitat com els que teniem al principi de la nostra relació, "però ens estimem, i tots dos ho sabem".
Anem donant per suposades moltes coses, sense dir-les: que m'agrada aquest vestit que portes avui, que m'agrada caminar al costat teu, que em fa molta il·lusió preparar junts aquest viatge, que em sento orgullós/a de com em tractes quan ens reunim amb amics, que em segueixes agradant, però cada dia t'estimo més...
Et recordo sovint, però no et faig una trucada, ni t'envio un SMS o un Whats App...
Els detalls, portar-te unes flors, uns bombons, una petita cosa que costa molt poc, però val molt...
Recordar i celebrar dates importants per a nosaltres, quan ens vàrem conèixer, quan vaig dir-te que m'agradaves, quan vàrem decidir que volíem ser l'un per a l'altre...
Abraçar-te, fer-te petons apassionats, encara que estiguem a la cuina...
Sense aquestes coses, sense que cada dia tinguem el si de l'altre, la nostra relació es pot tornar insípida com el millor guisat sense l'espurna de sal i pebre, perquè encara que sabem que ens estimem, necessitem la confirmació de l'altre.
Ens proposem que no hi falti els propers dies?
Sense aquestes coses, sense que cada dia tinguem el si de l'altre, la nostra relació es pot tornar insípida com el millor guisat sense l'espurna de sal i pebre, perquè encara que sabem que ens estimem, necessitem la confirmació de l'altre.
Ens proposem que no hi falti els propers dies?
Molt cert tot el que dius. Donar per entès que hi ha una estimació, sense demostrar-ho sovint no l'aviva
ResponEliminaEls teus escrits no tenen malbaratament, tots em semblen magnífics, però aquest de avui m'ha emocionat, m'ha fet recordar el meu marit
ResponElimina