Primer error: la meva parella ha canviat, no és com abans i no s'esforça per complaure'm com al principi. La meva parella ha canviat i jo també, perquè amb el pas dels anys tots evolucionem, però la meva parella no ha d'estar sempre fent mèrits perquè jo l'estimi; el meu compromís d'amor és estimar-la/o, tal com és.
Segon error: Ell o ella no em fa feliç. Jo sóc l'únic responsable de la meva felicitat. Jo decideixo si vull ser feliç o no, depèn de la meva forma de ser i de com jo visc les situacions del dia a dia. La responsabilitat de la meva felicitat no és de la meva parella.
Tercer error: Em sento irritat/da, rabiós/a, trist/a, quan la meva parella em diu o fa o... La meva parella no és responsable dels meus sentiments, que depenen de la meva forma de ser i del que per la meva formació, història, situació, etc., jo espero que hauria de dir o fer la meva parella.
Quart error: Som tan diferents!! Què vull, algú que em complementi o un clònic de mi mateix? Que la meva parella sigui diferent de mi, és una oportunitat per acceptar-la i estimar-la en les seves diferències. Junts podem crear sinèrgies en la nostra parella.
Cinquè error: Amb ell/ella no puc ser feliç. Sí que puc, però he d'estimar sense límits i seré feliç sense límits. Necessito arribar a comprendre que la felicitat autèntica no està en posseir, ni en el poder, ni en el sexe, sinó en buscar el bé de la persona que estimo.
En quin error tinc més tendència a caure?
És cert que amb els anys anem canviant i ho hem d'acceptar i d'adaptar-nos, mirant d'equilibrar mancances en una nova situació. És necessari, com tu dius possar-hi voluntad, voler ser feliç amb la parella i sobretot, estimar-la. Només l'estimació fa que la vida en comú superi les dificultats.
ResponEliminaVeritablement amb els anys anem canviant però l'estimació és el tot. Si estimem anirem superant tots els problemes de la vida en comú.
ResponEliminaAnna M. Moya