Però bastants anys més tard, en sabem més? Davant d'alguna actitud de la nostra parella, no hem tingut sentiments d'impotència i la sensació de no saber com calia reaccionar? No hem vist en parelles amigues, que després de molts anys de convivència, tenen maneres de tractar-se que ens han semblat poc adequades entre persones que s'estimen?
Per exercir qualsevol professió, a més de la formació prèvia, l'entorn canviant, ens exigeix el reciclatge per posar-nos al dia. Per aconseguir que la nostra relació de parella conservi el color, el relleu i la vitalitat que tenia quan vàrem enamorar-nos, cal saber-ne més que quan teníem quinze anys, per això cal que ens reciclem.
Hem de ser conscients, que en tota relació de parella es van alternant tres etapes: enamorament, desil·lusió i joia. L'enamorament no és permanent i és fàcil que amb el pas dels anys, els esdeveniments que van sorgint, l'atur, les dificultats econòmiques, les diferències d'opinió sobre com tractar als fills, la família pròpia i la de l'altre, etc., provoquin la desil·lusió. Si una relació de parella està basada només en els sentiments d'amor, quan aquests sentiments desapareixen, és molt difícil superar la desil·lusió i sembla que no hi hagi més solució que viure en monotonia o separar-se.
Hi ha una alternativa per a superar la desil·lusió, passar de l'amor basat en el sentiment, a estimar, que no és un sentiment, sinó una decisió, que pot portar-nos a aconseguir la joia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada