La comunicació de parella (III)

L'escolta no té edat

Un aspecte fonamental de la relació de parella és l'escolta. Escoltar no és fàcil, perquè no en sabem i perquè l'escolta ens compromet. La verdadera escolta exigeix l'acceptació de l'altre, estimant-lo tal com és, tractant de captar el que ens diu i el seu silenci, el seu no verbal, la seva mirada...

Per escoltar ens hem de buidar de nosaltres mateixos, buidar el nostre "disc dur" i deixar-nos omplir dels sentiments de l'altre. Malauradament no ens han ensenyat a escoltar i en moltes ocasions volem escoltar i creiem que ho estem fent, però la realitat és que estem rebutjant l'altre.

Amb la nostra ma sobre la seva...

Un cas típic de rebuig, és quan volem ajudar l'altre traient importància als sentiments negatius que ens comparteix. "No et preocupis..." "Això no és res..." "A mi em va passar el mateix i tot plegat, res...". Si us hi fixeu, estem tractant l'altre d'imbècil que es preocupa sense motiu. No, no és això el que l'altre necessita i espera de nosaltres, el que necessita és la nostra comprensió, saber que ens té al seu costat en allò que l'angoixa, que ens identifiquem amb els seus sentiments, amb una escolta empàtica.

Com fer-ho? Amb paraules, fent-li preguntes per captar ben bé els seus sentiments, amb veritable interès per sentir el que sent, amb la nostra mà sobre la seva, amb una abraçada...


Us desitjo una bona escolta!!


Llorenç