La comunicació de parella (II)

Compartir sentiments afavoreix l'intimitat

A més que ens costa identificar-los i posar-los-hi nom, una altra dificultat que tenim per comunicar els sentiments, és que a vegades no ens els acceptem, ens n'avergonyim o els jutgem dolents i ens sembla que produiran rebuig a la nostra parella, o sia que no confiem en que la nostra parella ens estima tal com som.


Cal que ens esforcem per acceptar-nos els sentiments, perquè els sentiments no són ni bons ni dolents, i per tant no hem de justificar-los ni excusar-nos per tenir-los. Si la nostra parella ens comunica els seus sentiments més íntims, hem d'acollir-los i acceptar-los, sense jutjar-los, com un regal que ens fa.


Hi ha quatre famílies de sentiments: alegria, tristesa, por i enuig. A cada una d'aquestes famílies hi ha sentiments semblants, però amb diferents matisos, que ens permeten donar el nom més adequat al sentiment que tenim.


L'alegria i els seus derivats, són sentiments positius, els de les altres tres famílies són negatius. Quan tenim sentiments negatius, és perquè alguna de les nostres necessitats bàsiques de relació - veure'ns útils i veure'ns estimats - està al descobert. Sobre això tractarem en una altra ocasió.