Ovidi ens conta en les Metamorfosis la història de Pigmalió, rei de Xipre, amant de les arts, que va esculpir una bella estàtua d'una dona de la qual va quedar fascinat. L'obra que havia fet li va desvetllar tal tipus de sentiments, que se'n va enamorar. Mogut pel seu amor, pregà els déus dia i nit perquè la convertissin en un ésser vivent. A la fi, les divinitats atengueren les seves pregàries i feren realitat el desig d'aquell enamorat. Llavors Pigmalió i Galatea -nom que posà a la dona- visqueren el seu idil·li fins a la fi dels seus dies.
Aquest mite ha sigut interpretat pels filòsofs, psicòlegs i pedagogs com a expressió simbòlica que les nostres expectatives tenen un efecte decisiu sobre l'evolució de les persones amb qui ens relacionem, especialment en la nostra parella.
Amb els anys de convivència, cadascú modela i és modelat per la seva parella, sent cada un diferent de l'altre, amb la seva personalitat i els seus objectius.
Per reflexionar:
- És més important per a mi el que tu et sentis satisfet amb tu mateix, o que jo em senti satisfet de tu?
- És més important per a mi que tu aconsegueixis els objectius que t'has proposat, o els que jo desitjo per a tu?
Un relat que exposa molt clarament la vida quotidiana. Unes reflexions filosòfiques molt bones
ResponEliminaRaimunda