Ets el més important per a mi?

Estic pendent de tu, o m'estic allunyant de tu? Estic il·lusionat per la relació amb tu, o he caigut en desil·lusió?

És tan fàcil desil·lusionar-se! La desil·lusió arriba suaument, com la foscor al capvespre, sense avisar, però quan s'instal·la entre nosaltres, no ens hi veiem.

El món ens dona solucions fàcils per evitar sofrir amb la desil·lusió: distracció, diversió, no preocupar-nos, buscar en els fills, els amics, la feina... la nostra felicitat.

Tot això ens porta a viure amb indiferència, amb independència, a voler tenir sempre raó, a actituds de superioritat o de inferioritat i a autoprotegir-nos, ficant-nos dintre de la nostra closca com els cargols. 

Les solucions fàcils que ens proposa el món, poden fer que la relació es torni difícil.

Per prendre consciència de la situació, us proposo dues preguntes:

• Crec que la nostra relació és el més important de la meva vida? 
• És la raó més important que tinc per viure?

Si les respostes són positives, felicitats, però cal seguir treballant per a millorar. Sempre és possible.

Si les respostes no són francament positives, us proposo que llegiu amb atenció les entrades anteriors d'aquest blog, probablement podeu trobar-hi alguna idea que us ajudarà.